fbpx

Allò que ZAZ vol

L

a cantant ZAZ s’ha consolidat com l’artista francesa més coneguda i estimada. La més escoltada, també, fora del seu país com ja va confirmar el prestigiós premi European Border Breaker Awards.

Icona del pop francés, porta allà on va la bandera de l’autenticitat i l’honestedat als seus xous que atrapen per la seua espontaneïtat, la seua proximitat i la seua calidesa. El seu últim llançament Tout là-haut és una nova invitació de ZAZ al fet que ens atrevim a volar més enllà de les aparences. Activa els subtítols perquè t’emocionarà el seu recentment llançat videoclip.

Click to Tweet

Bolcada en trobar el costat bo, màgic i dolç de la vida, la força de ZAZ i el seu pop gypsy jazz rau en els seus múltiples cants a la vida que es revelen davant d’una adultesa que sent fingida i automàtica.

S’uneixen a este missatge, la seua educació musical, una veu que aconsegueix tonalitats i girs impossibles i una carrera que ha volgut portar des dels seus propis ritmes: mantenint un creixement tan autèntic com a sostenible. Tot això, malgrat que el seu àlbum debut va vendre més d’1,7 milions de còpies a tot el món.

El compromís social i la solidaritat de ZAZ és transversal a la seua carrera i l’autora sempre s’ha caracteritzat per donar suport en els seus concerts a alguna causa social des de la seua plataforma solidària ZAZIMUT que ella mateixa defineix amb la seua pròpia personalitat: popular, optimista i decidida.

Click to Tweet

En aquest article per al bloc de Diversity València, ens acostem a la potència neta de ZAZ a través de les seues cinc cançons més escoltades a Spotify. Des de les seues lletres plenes de missatges esperançadors i increïbles.

¡Recorda que ZAZ actuará en el Diversity València Festival el próxim 21 de Juliol

Hazte con tu entrada

En el lloc número cinc, Qué vendrá.

Ens trobem davant d’una oda a la vida com a camí. En Qué vendrá, ZAZ reconcilia conceptes aparentment oposats com la ràbia i l’amor, l’alegria i la pena; per donar compte que, quan et mous, és difícil classificar-ho tot i tancar-ho en termes absoluts.

En el trajecte que la cantant ens proposa no cal arribar a cap meta que no siga la pròpia recerca. No hi ha presses per a l’autora. No hi ha comparacions. No hi ha pressions dins dels seus missatges: “en el millor dels casos escrivim el nostre camí a mesura que sanem”. “M’aferre a allò que estime cuidant de cada segon. Les hores tindran cura d’elles mateixes”.

Qu’importe là où je vais
Tant que j’ai l’audace
De tenir la main de l’autre
Pour aimer le temps qui passe
Dans tout ce que je fais
La rage et l’amour s’embrassent
Quelle soit mienne ou qu’elle soit vôtre
La vie nous dépasse
Qué vendrá, qué vendrá
Describo mi camino, sin pensar, sin pensar
Dónde acabará
Dans mes joies, dans mes peines, dans mes choix, dans mes larmes
Je laisse aller mes sentiments
Au mieux on écrit son chemin comme on se soigne
Pour aimer indifféremment
Sous les sables mouvants d’un passé qui s’effondre
Je me raccroche à ceux que j’aime
Prenons soin de chaque seconde
Les heures prendront soin d’elles-mêmes
Qué vendrá, qué vendrá
Describo mi camino, sin pensar, sin pensar
Dónde acabará
Qué vendrá, qué vendrá
Describo mi camino
Si me pierdo es que ya me he encontrado y sé
Que debo continuar
Puisque nous sommes ici sans savoir
Ce qui nous attend un peu plus tard
Laisser parler mon instinct, me guérir
Puisque tout cela est bien trop court
J’aimerai jusqu’à mon dernier jour
Jusqu’à mon dernier souffle de vie
Qué Vendrá, qué Vendrá
Jusqu’où j’irai, j’en sais rien
Sin pensar, sin pensar
Sans penser à demain
Qué vendrá, qué vendrá
Describo mi camino
Si me pierdo es que ya me he encontrado y sé
Que debo continuar
Qué vendrá, qué vendrá
Describo mi camino
Si me pierdo es que ya me he encontrado y sé
Que debo continuar
Si me pierdo es que ya me he encontrado y sé
Que debo continuar

No importa on vaja
mentre tinga valor
per a prendre la mà de l’altre.
Per a estimar el temps que passa.

En tot allò que faig
la ràbia i l’amor s’abracen.
Siga meua o siga teua,
la vida ens supera.

Què vindrà, què vindrà?
Jo escric el meu camí
sense pensar, sense pensar
on acabarà.

En les meues alegries, en les meues penes,
en les meues decisions, en les meues llàgrimes;
allibere els meus sentiments.

En el millor dels casos,
escrivim el nostre camí a mesura que sanem
per a estimar indistintament.

Sobre les arenes movedisses d’un passat que s’enfonsa,
m’aferre als qui estime
cuidant de cada segon.
Les hores cuidaran d’elles mateixes

Què vindrà, què vindrà?
Jo escric el meu camí
sense pensar, sense pensar
on acabarà.

Què vindrà, què vindrà?
Jo escric el meu camí.
Si em perd, és que ja m’ha trobat
Y sé que he de continuar

Porquè estem ací sense saber
què ens espera més endavant.
M’alleuja deixar que el meu instint parle.

Ja tot açò és massa breu,
estimaré fins el meu últim dia.
Fins el meu últim alé de vida

Què vindrà, què vindrà?
Fins on arribaré?, no ho sé.
Sense pensar, sense pensar…
Sense pensar en el demà.

Què vindrà, què vindrà?
Jo escric el meu camí.
Si em perd, és que ja m’ha trobat
Y sé que he de continuar

r

 

En el lloc quart, el seu tema Imagine.

Tres anys després del seu disc de platí Effet Miroir, i després d’haver reconegut que la situació del confinament del 2020 li va afectar molt, Imagine és l’avançament que ZAZ fa als seus fans com a regal a tanta espera. Davant l’imminent llançament del seu cinquè disc: Isa.

En aquest nou treball, la cantant francesa comptarà part de la seua pròpia història i la dels seus éssers estimats. De fet, Isa és un diminutiu del seu nom real: Isabelle Geffroy.

En el videoclip oficial d’Imagine, ZAZ comença tirant-se amb un paracaigudes vestida amb un vestit blanc d’encaix. Encarnarà una espècie de fada del bosc personificant la resiliència i l’esperança.

Imagine, imagine
Imagine, imagine
Pour demain j’imagine
Un monde qui rimerait avec toi et moi
Sur le bord de la rive
Nos destins se dessinent et s’écoulent au-delà
Au-delà de la peine
Qui déborde des plaines qu’on foulé les vainqueurs
J’imagine mon amour que viendra notre tour en des jours meilleurs
Et si on rêvait encore une fois
Imagine, imagine
Tout ce qu’on pourrait tisser toi et moi
Imagine, imagine
Et si l’on filait l’avenir dans nos bras
Imagine, imagine
À l’image de toi un monde plus doux que celui-là
Au diable nos routines
À nous deux, à nous mille, à nous tous à la fois
Tout ce qu’on imagine
Forge nos habitudes, on est ce que l’on croit
Et le monde s’illumine
Un avenir se dessine, pour les mômes d’ici-bas
Je lis sur ton visage, cet espoir indicible
Que rien n’emportera
Et si on rêvait encore une fois
Imagine, imagine
Tout ce qu’on pourrait tisser toi et moi
Imagine, imagine
Et si l’on filait l’avenir dans nos bras
Imagine, imagine
À l’image de toi, un monde plus doux que celui-là
Celui-là
Je ne veux plus subir
Je ne veux même pas en rire ni me dire c’est comme ça
Sur nos petits navires l’âme et les coeurs chavirent
Tous les marins savent ça
Et s’il est un avenir, il nous faudra l’écrire
À l’encre de nos choix
Ferme les yeux et inspire, l’éveil n’est qu’un sourire
Sous une larme de joie
Et si on rêvait encore une fois
Imagine, imagine
Tout ce qu’on pourrait tisser toi et moi
Imagine, imagine
Et si l’on filait l’avenir dans nos bras
Imagine, imagine
À l’image de toi un monde plus doux que celui-là
Et si on révait encore une fois
Imagine, imagine
Tout ce qu’on pourrait tisser toi et moi
Imagine, imagine
Et si l’on filait l’avenir dans nos bras
Imagine, imagine
À l’image de toi un monde plus doux que celui-là
Celui-là
Imagine, imagine

Imagine, imagine,
imagine, imagine…
Per a demà m’imagine
un món que rima amb tu i amb mi.
A la vora de la riba,
els nostres destins es dibuixen i flueixen més enllà.
Més enllà del dolor que desborda les planures que xafaren els vencedors.
Imagine el meu amor perquè arribarà el nostre torn en dies millors que este.

I, si somniem una vegada més,
imagine, imagine
tot allò que tu i jo podríem teixir.
Imagine, imagine…
I si passem volant el futur en els nostres braços …
Imagine,
Imagine com tu un món més agradable que este.

No estic segura sobre què fer al respecte […]
Tot allò que imaginem
forja allò que som.
Som allò que creiem que som
i el món s’il·lumina.
El futur està prenent forma
per als xiquets d’ací baix.
Puc veure en la teua cara
eixa indescriptible esperança
que res li llevarà.

Y, si somniem una vegada més,
imagine, imagine
tot allò que tu i jo podríem teixir

[…].

En el lloc número tres, On ira (Anirem).

Composta per Kerredine Soltani, no podem deixar de veure les semblances entre este tema i la nostra pròpia simbofilosofía com a festival que posa l’accent en la celebració de la diversitat i les diferències.

I és que ZAZ ens regala missatges com els següents en On ira: “Oh! Què bonica és la nostra sort. En els mil colors de l’ésser humà. Barrejats en les nostres diferències […]. Vostés són els estels, nosaltres som l’univers”.

La mateixa diversitat galàctica que hem volgut pintar en este Festival a València.

On ira écouter Harlem au coin de Manhattan
On ira rougir le thé dans les souks à Amman
On ira nager dans le lit du fleuve Sénégal
Et on verra brûler Bombay sous un feu de Bengale
On ira gratter le ciel en dessous de Kyoto
On ira sentir Rio battre au cœur de Janeiro
On lèvera nos yeux sur le plafond de la chapelle Sixtine
Et on lèvera nos verres dans le café Pouchkine
Oh qu’elle est belle notre chance
Aux milles couleurs de l’être humain
Mélangées de nos différences
À la croisée des destins
Vous êtes les étoiles, nous somme l’univers
Vous êtes un grain de sable, nous sommes le désert
Vous êtes mille pages et moi je suis la plume
Oh oh oh oh oh oh oh
Vous êtes l’horizon et nous sommes la mer
Vous êtes les saisons et nous sommes la terre
Vous êtes le rivage et moi je suis l’écume
Oh oh oh oh oh oh oh
On dira que le poètes n’ont pas de drapeaux
On fera des jours de fête autant qu’on a de héros
On saura que les enfants sont les gardiens de l’âme
Et qu’il y a des reines autant qu’il y a de femmes
On dira que les rencontres font les plus beaux voyages
On verra qu’on ne mérite que ce qui se partage
On entendra chanter des musiques d’ailleurs
Et l’on saura donner ce que l’on a de meilleur
Oh qu’elle est belle notre chance
Aux milles couleurs de l’être humain
Mélangées de nos différences
À la croisée des destins
Vous êtes les étoiles, nous somme l’univers
Vous êtes un grain de sable, nous sommes le désert
Vous êtes mille pages et moi je suis la plume
Oh oh oh oh oh oh oh
Vous êtes l’horizon et nous sommes la mer
Vous êtes les saisons et nous sommes la terre
Vous êtes le rivage et moi je suis l’écume
Oh oh oh oh oh oh oh
Vous êtes les étoiles, nous somme l’univers
Vous êtes un grain de sable, nous sommes le désert
Vous êtes mille pages et moi je suis la plume
Oh oh oh oh oh oh oh
Vous êtes l’horizon et nous sommes la mer
Vous êtes les saisons et nous sommes la terre
Vous êtes le rivage et moi je suis l’écume
Oh oh oh oh oh oh oh

Anirem a escoltar Harlem en el cantó de Manhattan.
Anirem a prendre te als socs d’Amman.
Anirem a nadar a la llera del riu Senegal.
I veurem a Bombai creamar sota un foc de Bengala.

Anirem a rascar el cel sota de Kioto.
Sentirem a Rio bategant en el cor de Janeiro.
Mirarem cap al sostre de la Capella Sixtina
i alçarem les nostres copes al café Pushkin

Oh! Què bonica és la nostra sort
En els mil colors de l’ésser humà
mesclats en les nostres diferències.
En els creuaments de destins.

Vostés són les estreles, nosaltres som l’Univers.
Vostés són un gra de sorra, nosaltres el desert.
Vostés són mil pàgines i jo soc la ploma

Vostés són l’horitzó i nosaltres som el mar.
Vostés són les estacions i nosaltres som la Terra.
Vostés són la costa i jo soc la bromera
Oh oh oh oh! Oh oh oh!

Direm que els poetes no tenen banderes.
Tindrem tants dies de festa com herois.
Sabrem que les criatures són les guardianes de l’ànima
I que hi ha tantes reines com dones.

Direm que les trobades fan els viatges més bells.
Veurem que sols mereixem allò que es comparteix.
Escoltarem música d’altres llocs.
Y donarem allò millor que tenim dins.

Oh! Què bonica és la nostra sort
En els mil colors del ser humà
Mescles de les nostres diferències
En l’encreuament dels destins.

Vostés són las estrelles

[…]

En el lloc número 2, Les passants (Els vianants).

Com és habitual en ZAZ, la imatge de la infantesa i la figura de la infància es tornen a reprendre en este tema com a referent a seguir. És el món adult el que cau en una inèrcia zombi de passos precipitats.

La mentida, la identitat màscara i els jocs de l’aparença social als que la cantant no es vol acostumar, sorgeixen en este tema profund sobre l’adultisme i la mirada neta i creativa de les nostres infàncies. La qual ZAZ considera que mai vam haver d’abandonar.

Les passants passant,
J’passe mon temps
à les regarder penser,
Leurs pas pressés,
Dans leur corp lésé,
Leur passé se dévoile
Dans les pas sans se soucier,
Que, suspicieuse, à l’affût,
Je perçois le jeu de pan,
Leur visage comme des masques
Me fait l’effet répugnant
Que faire semblant
C’est dans l’air du temps.
Refrain
Passe, passe, passera
La dernière restera…
L’enfant n’est fait que de fêtes,
Le fait est que l’effet se reflète
à sa capacité de prendre
Le fait tel qu’il est
Sans se référer à un système
De pensée dans sa tête.
L’automne déjà;
C’était l’été hier encore,
Le temps me surprend,
Semble s’accélérer,
Les chiffres de mon âge
M’amènent vers ce moi rêvé.
Refrain
Passe, passe, passera
La dernière restera…
Chaque mois se joue dans
Des cycles différents,
C’est marrant ces remous
Qui m’animent à travers le temps
D’un état à un autre
J’oscille inexorablement.
Par les temps je cours
à l’é quilibre
Chaque jugement sur
Les gens me donne la direction à
Suivre sur ces choses en moi à changer
Qui m’empêchent d’être libre
Les voix se li bèrent et s’exposent
Dans les vitrines du monde en mouvement,
Les corps qui dansent en osmose
Glissent, tremblent, se confondent
Et s’attirent irrésistiblement.
Par les temps je cours à l’expression,
Chaque émotion ressentie me donne envie
D’exprimer les non−dits
Et que justice soit faite
Dans nos pauvres vies endormies
Refrain
Passe, passe, passera
La dernière restera…

Els vianants passen. Passe el temps veient-los pensar.
Els seus passos precipitats en els seus cossos lesionats.
Els seus passats es desvetllen en els passos sense preocupació.
Què suspicaç, a l’aguait, percep el joc de Pa.
Les seues cares són com màscares em donen la repugnant impressió
que fingir és una tendència en esta època.
Passa, passa, passarà…
L’última romandrà.
El xiquet està fet sol de festes.
Això es reflecteix en la seua capacitat per prendre’s les coses com són.
Sense encomanar-se a un sistema de pensament al seu cap.
Ja és tardor, era estiu just ahir.
El temps em sorprén, sembla accelerar-se.
Les xifres de la meua edat em porten a este mes somiat.
Passa, passa, passarà…
L’última es quedarà.
Cada mes es juga en cicles diferents.
Són divertides estes agitacions
que m’animen a través del temps.
Oscil·le inexorablement d’un estat a un altre.
A través del temps, córrec cap a l’equilibri.
Cada opinió de la gent
m’indica la direcció a seguir.
He de canviar les coses que m’impedeixen ser lliure.
[…]
A través del temps córrec cap a l’expressió.
Cada emoció sentida
em fa voler expressar allò no dit.
Que es faça justícia en les nostres pobres vides dormides..

En el lloc número u, Je veux (Vull).

Ni més ni menys l’himne pel qual ZAZ es va fer mundialment coneguda. En este tema rodó i enganxós, la cantant es desfà de les coses a les quals el món atorga valor econòmic i es queda amb les coses xicotetes de la vida.

Des d’un desinterès alegre i vital, ZAZ ens porta a descobrir la llibertat com ella mateixa fa: amb el cor a la mà.

Donnez-moi une suite au Ritz, je n’en veux pas!
Des bijoux de chez Chanel, je n’en veux pas!
Donnez-moi une limousine, j’en ferais quoi?
(Papala-papa-pala)
Offrez-moi du personnel, j’en ferais quoi?
Un manoir à Neuchâtel, ce n’est pas pour moi
Offrez-moi la Tour Eiffel, j’en ferais quoi?
(Papala-papa-pala)
Je veux d’l’amour, d’la joie, de la bonne humeur
C’ n’est pas votre argent qui f’ra mon bonheur
Moi j’veux crever la main sur le cœur
(Papala-papa-pala)
Allons ensemble découvrir ma liberté
Oubliez donc tous vos clichés
Bienvenue dans ma réalité
J’en ai marre d’vos bonnes manières
C’est trop pour moi
Moi je mange avec les mains, et j’suis comme ça
J’parle fort et je suis franche, excusez-moi!
Finie l’hypocrisie moi, j’me casse de là
J’en ai marre des langues de bois, regardez-moi
D’toute manière j’vous en veux pas, et j’suis comme ça
J’suis comme ça (papala-papa-pala)
Je veux, d’l’amour, d’la joie, de la bonne humeur
Ce n’est pas votre argent qui f’ra mon bonheur
Moi j’veux crever la main sur le cœur
(Papala-papa-pala)
Allons ensemble découvrir ma liberté
Oubliez donc tous vos clichés
Bienvenue dans ma réalité
Je veux, d’l’amour, d’la joie, de la bonne humeur
Ce n’est pas votre argent qui f’ra mon bonheur
Moi j’veux crever la main sur le cœur
(Papala-papa-pala)
Allons ensemble découvrir ma liberté
Oubliez donc tous vos clichés
Bienvenue dans ma réalité
Je veux, d’l’amour, d’la joie, de la bonne humeur
Ce n’est pas votre argent qui f’ra mon bonheur
Moi j’veux crever la main sur le cœur
(Papala-papa-pala)
Allons ensemble découvrir ma liberté
Oubliez donc tous vos clichés
Bienvenue dans ma réalité
Je veux, d’l’amour, d’la joie, de la bonne humeur
Ce n’est pas votre argent qui f’ra mon bonheur
Moi j’veux crever la main sur le cœur
(Papala-papa-pala)
Allons ensemble découvrir ma liberté
Oubliez donc tous vos clichés
Bienvenue dans ma réalité

Des d'un desinterès alegre i vital, ZAZ ens porta a descobrir la llibertat com ella mateixa fa: amb el cor a la mà. Click to Tweet

Dona’m una suite al Ritz, no és el que vull!
Joies de Chanel, no és el que vull!
Dona’m una limusina, què faria amb ella?

Ofereix-me funcionaris, què faria amb això?
Una mansió a Neuchâtel, això no és per a mi.
Ofereix-me la Torre Eiffel, què faria amb ella?

Vull amor, felicitat, bon humor.
No són els teus diners allò que em farà feliç.
Jo el que vull és morir amb el cor a la mà.
Descobrirem junts la meua llibertat.
Oblida’t de tots els teus clixés.
Benvingut a la meua realitat.
Estic farta de les teues bones maneres.
Això és massa per a mi.
Jo menge amb les mans i així soc.
Parle fort i soc honesta, ¡ho sent!
Deixa la hipocresia, ja m’he cansat d’ella.
Estic farta de tanta xerramenta, mira’m.
De tota manera, no et culpe, així soc jo.
Així soc jo.
Vull amor, felicitat, bon humor.
No són els teus diners allò que em farà feliç.
Jo el que vull és morir amb el cor a la mà.

.

 

Vols gaudir de tots els himnes de ZAZ en directe?

¡Vine-te’n a Diversity València!

 

La diversidad fluye incontenible. La diferencia no falla. Somos la pluralidad irremediable que te cuenta. La multiplicidad que te lleva a expresar de forma auténtica.

Venimos a decir que tu suma, aquí, no resta. Que tu nombre no nos borra. Que tu inclusión es la esencia humana que hace libre la existencia.

Eres un código galáctico único hecho de infinitas combinaciones de estrellas. Ven, manifiesta, brilla, ¡sé!

Nada es igual aquí. Somos el espacio en el que nunca jamás serás indiferente.

¡Celébrate!

Suscríbete

[contact-form-7 404 "Not Found"]

La diversidad fluye incontenible. La diferencia no falla. Somos la pluralidad irremediable que te cuenta. La multiplicidad que te lleva a expresar de forma auténtica.

Venimos a decir que tu suma, aquí, no resta. Que tu nombre no nos borra. Que tu inclusión es la esencia humana que hace libre la existencia.

Eres un código galáctico único hecho de infinitas combinaciones de estrellas. Ven, manifiesta, brilla, ¡sé!

Nada es igual aquí. Somos el espacio en el que nunca jamás serás indiferente.

¡Celébrate!