fbpx

Måneskin. El Glam de la Generació Z

Nascuda en la dècada dels 90, la Generació Z — Centennial o Postmillenial — està marcada per un accés il·limitat a la informació i pel seu caràcter multiconversacional. És a dir, ser capaços de portar múltiples converses alhora. La frase “crees continguts, per tant existeixes” és també una manera de definir els qui viuen en una immediatesa de segons.

Tot i la imatge de susceptibilitat en excés que els Mass Media s’entesten a donar de la Zeta, esta identitat generacional està marcada per un fort sentit de la justícia social i mediambiental. Molt al dia de les diferències identitàries i sexuals. La vulnerabilitat no és una debilitat. És el seu fort.

Inconformistes també musicalment, la banda Måneskin conformada pel vocalista Damiano David, la baixista Victoria De Angelis, el percussionista Ethan Torchio i el guitarrista Thomas Raggi comparteix valors amb esta joventut 3.0. que no s’ha criat precisament a recer del so i la ideologia rock.

La banda torna a ell des d’un clar homenatge a la filosofia Glam i troba en ella un altaveu per al llenguatge i el missatge d’una generació que viu a la vora dels binomis.

Click to Tweet

Måneskin no crea el Glam Rock, però sí que s’hi recrea i ho reinventa. Ens endinsem en la història i les claus del Glam Rock amb esta banda que podràs veure en directe a Diversity València.

Figures pioneres en el Glam Rock

Tothom coneix l’icònic David Bowie i, encara que la majoria el considera el pare del Glam, no ho va ser. Allò que sí que va fer Bowie va ser portar el moviment a la seua expressió més artística i refinada i convertir-lo en un fenomen de masses. Comunicar la seua estètica des d’una filosofia clara que conectava amb el públic. Molt mèrit el seu, però això no el converteix en el pare del moviment.

D’altra banda, es fa molt difícil definir una sola figura que haja sigut responsable d’este gènere que va tenir el punt àlgid entre el 1971 i la dècada dels 80. Com passa en els moviments que reben un nom i una estètica concreta, sempre es prenen idees de referents anteriors.

Segons el Canal especialitzat en música Music Radar Clan, el Glamour que ve a donar nom al Glam és inherent a gran part de la història de la música. Figures com Elton John o Gary Glitter van fer gala de vestimentes cridaneres amb missatges que desafiaven alguna idea preconcebuda. Principalment, la de les normes de gènere.

Fes-te amb la teua entrada per a veure a Måneskin a València

El Glam Rock reincideix en la presència trencadora de les grans llegendes del rock, lluny de personalitats que desitgen passar desapercebudes. Este és un dels seus ingredients juntament amb les seues guitarres distorsionades -influència de la música psicodèlica que el precedeix-, les seues balades malenconioses i la tornada a melodies més fresques i senzilles. Més enganxoses i amb missatges directes.

I és que el moviment buscava eixir d’eixes cançons instrumentals de desenvolupaments i transicions llargues que van tenir el seu auge entre el 1966 i el 1969 amb grups com Pink Floyd o The Doors.

Click to Tweet

La teatralitat, l’imaginari de l’òpera des del punt de vista estètic i vorejar les normes sexuals i de gènere són altres de les característiques del Glam. Ara et sona més per què s’hi inclou Måneskin, veritat?

Si entenem per Glam tot això, moltes veus expertes coincideixen en què hi ha una figura que compleix tots els requisits per ser considerat “Pare” del moviment ja que es va avançar al seu temps de més esplendor. Ja als seixanta, Marc Bolanlíder de T. Rex— venia prenent, per dir-ho així, esta senda.

En eixe sentit, Electric Warrior es pot considerar el primer disc de música Glam.

Jobriath i Bowie

Tots els moviments tenen les seues mogudes i al Glam no podia passar menys. Potser l’artista nord-americà Jobriath en va protagonitzar una. I és que va haver de viure tota la seua vida a l’ombra de Bowie amb qui sempre se’l comparava.

#Jobriath va haver de viure tota la seua vida a l'ombra de #Bowie amb qui sempre se li comparava. #DiversityValencia Click to Tweet

Tot i la increïble inversió per llançar la seua carrera amb focs artificials i sense escatimar en despeses, la seua proposta mai va quallar malgrat que Jobriath era l’artista que més encarnava la filosofia Glam en la vida real. Va ser una de les primeres superestrelles en declarar-se obertament homosexual i la seua circumstància vital no va ser gens fàcil precisament per això.

Conegut injustament com “The American Bowie” o “The Man Who Felt to Earth”, allò cert és que Jobriath també va inspirar dos de les icones més reconeixibles del glam: Marc Bolan i David Bowie. La subversió social podia ser acceptada en el món de l’art, però seguia sent molt castigada a la vida real. La moralitat és que els lluentons s’accepten sobre l’escenari, però són més difícils de portar quan realment formen part de la teua identitat.

Esta va ser l’estranya paradoxa en què es va trobar l’artista.

Uno de los discos de jobriath

Del costat de l’èxit sí va estar Bowie amb el seu personatge Ziggy Stardust. El seu disc The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars, es considera la joia musical del Glam.

Bowie ho va abastar tot: art, moda, música… Per este i altres motius, les comparacions sempre passaven per la seua presència.

Qué hi ha de nou en la fórmula Måneskin?

Vos recomanem moltíssim este vídeo del youtuber Jose M. sobre Måneskin.

Malgrat l’estètica evident inspirada en el Glam i la seua incidència en l’ambigüitat sexual i altres motius que recorden el moviment, allò cert és que el grup queda també inserit en un temps on els discursos sobre el feminisme, les noves masculinitats i la diversitat sexual estan en auge.

Coincideixen en la creació de cançons directes i enganxoses i en la presència de balades com Torna a casa i troben la seua diferència en el paper rellevant que té la seua única component dona. Pilar fonamental del grup des de la qual podem accedir a referents del Glam Femení com ho van ser les Runaways.

S’ha destacat precisament l’exemple de convivència del qual el grup presumeix a les seues Xarxes Socials i el fet que a Victoria De Angelis no se l’ha sexualitzat com passa de vegades en altres bandes mixtes. De fet, en la majoria d’imatges, es produeix un canvi de rol social entre els seus companys i ella mentre que, en altres, solen recórrer al mateix “uniforme”.

El grup destaca a més en la seua aposta per l’italià. Encara que també canten en anglès, no és comú que este idioma entre en les llistes més prestigioses de la música pop-rock. L’irreverent tema Zitti e buoni es va convertir en la cançó italiana més escoltada en un sol dia.

L'irreverent tema Zitti e buoni es va convertir en la cançó italiana més escoltada en un sol dia. Click to Tweet

A més de la seua serietat i qualitat musical, el grup ofereix una conversa intergeneracional rebel i respectuosa des d’una base juvenil que ja no creu tant en els binomis.

L’auge de la banda ha anat en augment des de la seua explosió global i cada nou pas donat, cada vídeo, cada nova imatge, cada versió, cada col·laboració de la mateixa banda demostra que la seua petjada no sols és forta, sinó també ferma.

La seua projecció nord-americana i l’efusiva rebuda de fans d’allà no fan més que consolidar la seua carrera i fer complir els somnis més profunds de la banda. La col·laboració en el tema I wanna be your slave amb un dels seus ídols glam punk, Iggy Pop. I la confirmació que els mateixos The Rolling Stones han volgut comptar amb la seua presència en un dels concerts de la seua gira actual ha deixat impactat el propi Måneskin que en les seues xarxes socials han expressat:

“No ens podem creure que estem anunciant açò per fi: serem teloners de The Rolling Stones el 6 de novembre a l’Allegiant Stadium de Las Vegas. Tenim moltes ganes”.

 

I tu

Et querdaràs amb les ganas de veure per fi  Måneskin en Diverstiy València Festival?

Fes clic ací i aconsegueix la teua entrada de dia o abonament!

La diversidad fluye incontenible. La diferencia no falla. Somos la pluralidad irremediable que te cuenta. La multiplicidad que te lleva a expresar de forma auténtica.

Venimos a decir que tu suma, aquí, no resta. Que tu nombre no nos borra. Que tu inclusión es la esencia humana que hace libre la existencia.

Eres un código galáctico único hecho de infinitas combinaciones de estrellas. Ven, manifiesta, brilla, ¡sé!

Nada es igual aquí. Somos el espacio en el que nunca jamás serás indiferente.

¡Celébrate!

Suscríbete

[contact-form-7 404 "Not Found"]

La diversidad fluye incontenible. La diferencia no falla. Somos la pluralidad irremediable que te cuenta. La multiplicidad que te lleva a expresar de forma auténtica.

Venimos a decir que tu suma, aquí, no resta. Que tu nombre no nos borra. Que tu inclusión es la esencia humana que hace libre la existencia.

Eres un código galáctico único hecho de infinitas combinaciones de estrellas. Ven, manifiesta, brilla, ¡sé!

Nada es igual aquí. Somos el espacio en el que nunca jamás serás indiferente.

¡Celébrate!