fbpx

Margarida Borràs i la memòria transvalenciana

“Com reivindicar a tantes amigues que es van quedar pel camí en temps de repressió i marginalitat?” Això va ser el que es va preguntar l’actriu i guionista valenciana Carmen Fernández quan va decidir dirigir una obra de teatre per recordar la figura d’una altra dona trans com ella: Margarida Borràs (Mallorca – València, 28 de juliol de 1460).

Torturada i penjada en una plaça valenciana per la seua identitat de gènere, la valenciana Borràs era per a l’actriu i guionista representativa de moltes històries de transgressions, supervivència i dissidències.

Explicar la història de Margarida era un homenatge a totes eixes amigues que no havien tingut la possibilitat de viure i explicar la seua història; ja fos perquè la repressió i les lleis les assenyalaven directament amb el dit, o perquè ni tan sols existien termes que reconegueren la seua existència.

Condemnar la diversitat dels cossos i els seus múltiples desitjos ha sigut un mandat més o menys explícit en qualsevol sistema on el control sobre la sexualitat es posa al centre. Pràcticament ningú s’escapa. Qui viu, com es viu i què es viu es va imposant de diferents formes: des d’un jeràrquic Tribunal de la Santa Inquisició fins a un bon grapat d’anuncis que ens recorden com hem de ser homes mentre ens estem afaitant, salvant les diferències!

Milers de moviments per la diversitat en tot el món busquen cada dia lluitar contra els mandats de gènere i ampliar les categories i les formes per aconseguir l’efecte de vides menys asfixiants i experiències no repressives.

Lluny de tractar-se d’una reivindicació sense sentit, les xifres desmenteixen el que algunes tendències titllen de capricis ideològics. Segons un estudi, el 24% de les morts de joves LGTBQ es deuen als suïcidis. L’expert Geoffrey Ream assenyala en el document de recerca que estes morts no es deuen a la seua identitat de gènere o orientació sexual, sinó a com el món reacciona a estos fets.

A Mèxic, més del 50% de persones sota identitats no normatives han pensat alguna vegada en el suïcidi. El 83% de les persones enquestades han assenyalat que s’enfronten diàriament a contextos hostils.

El col·lectiu trans és un dels més afectats per esta poca predisposició social a acceptar la diferència. Les dones trans, a més, són sovint víctimes d’assassinats d’odi en diferents contextos i territoris. En estos casos, els atacs poden provenir fins i tot d’ambients que diuen lluitar per l’equitat de drets. Són abocades, en nombroses ocasions, a la marginalitat.

La memòria, en estos casos, és una eina efectiva per a la supervivència perquè ens ajuda a generar relat i a recordar quins esdeveniments històrics mai s’haurien de repetir.

La història de Margarida Borrás

Margarida Borràs podria haver sigut filla, amiga, amant o companya. Ho va ser en molts casos, però, per voler viure sense amagar-se, va ser castigada per la societat del seu temps. L’espectacle de la seua execució en una plaça pública responia, en paraules de Vicente Adelantado Soriano, a una “pedagogía del terroren què es mostraven els exemples que no s’havien de seguir.

Margarides hi van haver moltes, però només en coneixem a algunes. En el cas de Borràs, el seu rastre no es perd a causa d’un dietari en el qual el sacerdot Melcior Miralles, capellà d’Alfons el Magnànim, va apuntar l’execució de la mateixa. En ella descriu que Margarida va ser vista en moltes cases a València amb robes de dona. I que, quan es va saber el fet, va ser “presa i torturada”. També els homes que, segons el document, van tenir una relació sexe-afectiva amb ella, van ser torturats.

En el mateix dietari es recullen altres casos com el de Pedro Vego, condemnat per mantenir relacions sexuals amb altres homes. El càstig en estos casos era cremar-los vius.

Fins i tot els espais que es reservaven per a este tipus de “càstigs” són simbòlics del lloc social que s’atorgava a les dones transgènere com Margarida. Mentre als cavallers se’ls executava prop de la Catedral de València, al Mercat anaven a parar aquelles que eren considerades els pitjors exemplars de la societat. Entre ells, els anomenats sodomites on, per descomptat, va ser inclosa.

Margarida va ser finalment penjada en un acte violent en què quedava clara quina havia sigut la seua transgressió: viure un gènere que, segons la norma, no tenia res a veure amb el seu sexe. Així, en l’acte d’execució va ser vestida amb escasses robes masculines deixant a la vista els seus genitals davant de la multitud. La seua elecció de vida havia sigut trepitjada.

De la mort a la vida

Es pot viure en els textos, en el record i en la memòria col·lectiva. És el que li ha passat a Margarida Borràs a València. Després de conèixer la seua història i, encara que hui tenim poquíssimes dades sobre com va ser la seua existència, es pressuposa que era filla d’un notari de Mallorca i que es va poder moure pels cercles de l’alta societat valenciana. També que podria haver destacat per la seua llibertat i la seva irreverència. No semblava tenir interés a ocultar la seua identitat i en viure una doble moral hipòcrita que no la reconegués.

Precisament, va ser este joc d’aparences el que la va portar a la mort ja que se sospita que algun dels seus amants va poder veure amenaçada la seua reputació davant la llibertat que lluïa la valenciana Margarida.

Hui Margarida Borràs és la primera dona trans de la qual es té coneixement a València. Dels silencis del seu segle XV s’ha passat a un segle XXI que la recorda amb una placa a la Plaça del Mercat de València, la mateixa on va ser executada.

Així mateix, Margarida dóna nom al guardó més important que atorga cada any el Col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València (Lambda) a aquelles persones i entitats que han sigut rellevants en la lluita contra l’odi cap a la diversitat.

En paraules de Lambda, “la figura de Margarida Borràs simbolitza perfectament l’obstinació de totes aquelles persones que volem viure la nostra identitat sexual o orientació sexual lliurement. Per la descripció del dietari podríem entendre que Margarida, nascuda Miquel, va ser una persona transsexual. Per això volíem fer un petit homenatge a la primera persona de la qual tenim constància històrica a València que va morir a conseqüència de l’odi i la discriminació soferts pel sol fet de mostrar-se a la societat tal com se sentia”.

La diversidad fluye incontenible. La diferencia no falla. Somos la pluralidad irremediable que te cuenta. La multiplicidad que te lleva a expresar de forma auténtica.

Venimos a decir que tu suma, aquí, no resta. Que tu nombre no nos borra. Que tu inclusión es la esencia humana que hace libre la existencia.

Eres un código galáctico único hecho de infinitas combinaciones de estrellas. Ven, manifiesta, brilla, ¡sé!

Nada es igual aquí. Somos el espacio en el que nunca jamás serás indiferente.

¡Celébrate!

Suscríbete

[contact-form-7 404 "Not Found"]

La diversidad fluye incontenible. La diferencia no falla. Somos la pluralidad irremediable que te cuenta. La multiplicidad que te lleva a expresar de forma auténtica.

Venimos a decir que tu suma, aquí, no resta. Que tu nombre no nos borra. Que tu inclusión es la esencia humana que hace libre la existencia.

Eres un código galáctico único hecho de infinitas combinaciones de estrellas. Ven, manifiesta, brilla, ¡sé!

Nada es igual aquí. Somos el espacio en el que nunca jamás serás indiferente.

¡Celébrate!